martes, 30 de octubre de 2007
just married....
I és q akest any en tinc almenys tres i a mi em sembla q hi ha una quarta persona que també caurà.... no sók jo... pr just married... ja estik preparant el vestit...
Aprendre a no dir res....
no es de conya, ni tan sols fet a posta, pr se m'ha borrat tot el q havia escrit i només a quedat el títol. Com que el títol veig q s'hi adiu prou, doncs así se keda... Us heu salvat d'una rallada interessant: en resum, q quan fant cursos de formació d'ajuda psicològica per a profes arrepentits per dir coses massa sinceres i grotesques... m'hi apunto per que sóc una descarada sincera ressentida, vaya, el pitjor que et pot passar.
Millor vaig a dormir... i espero que passi aviat demà... ànsies de pont...
Millor vaig a dormir... i espero que passi aviat demà... ànsies de pont...
miércoles, 24 de octubre de 2007
la casa de los espiritus
El que més m'agrada d'aquesta peli. 
- Creo que estoy empezando a abandonar este mundo, mi amor. Pero no debes tener miedo a la muerte, Alba. Morir es sólo un cambio. Es como nacer de nuevo. yo siempre he estado en contacto con los espiritus del más allá. Y cuando llegue allí volveré a estar en contacto contigo y con todos los demas. ¿Lo entiendes, cielo? La niña asiente.
No debes desear la muerte mi niña. Aún no es el momento. La muerte llegará de todos modos debes luchar por vivir. La vida es un milagro. Y Alba te necesita. Te está esperando.
- Creo que estoy empezando a abandonar este mundo, mi amor. Pero no debes tener miedo a la muerte, Alba. Morir es sólo un cambio. Es como nacer de nuevo. yo siempre he estado en contacto con los espiritus del más allá. Y cuando llegue allí volveré a estar en contacto contigo y con todos los demas. ¿Lo entiendes, cielo? La niña asiente.No debes desear la muerte mi niña. Aún no es el momento. La muerte llegará de todos modos debes luchar por vivir. La vida es un milagro. Y Alba te necesita. Te está esperando.
speaking words of wisdom...
Els ritus són els ritus, i cada poble té la seva tradició i manera d'acomiadar als seus.
El mossèn realitzar la cerimònia i va ser, com havia de ser, una cerimònia d'acomidadament com moltes. Va parlar sobre el pecat inicial (el de la poma) i ho va comparar amb els múltiples pecats que cometem nosaltres al llarg de la nostra vida. Va ser bastant optimista ja que va recordar que segurament, malgrat fem petits pecats, podrem entrar al cel. Menos mal. Fins aquí la ceremònia catòlica.
Al final de la missa, van pujar unes infermeres que havien estat cuidant la padrina els últims mesos. Van llegir un últim escrit, en aquest van parlar sobre com era la padrina, què li agradava fer, de què es sentia orgullosa. Ara escriure una mica el que recordo que van dir:
" a la Maria li agradava prendre el sol darrere els vidres, li agradava parlar i escoltar als altres, li agradava tenir companyia, li agradava la quietud, la soledat, parlar dels records de la seva casa, de la seva infantesa, li agradava parlar dels seus, es sentia molt orgullosa dels seus fills i els seus néts..."
i ja tots teníem els ulls plens de llàgrimes... Les meves cosines, el meu pare, la meva tieta... Per mi aquest va ser l'últim acomiadament real, aquí em van fer enrecordar de la padrina, feia mesos que havia oblidat com era... uff, no hi havia ningú que creiés tant en mi com ella... quants records, merci per tot.
I res més, és llei de vida no? si els grans no deixessin pas als més menuts en aquest món no hi cabríem...
UN PETÓ ENORME!!!
http://www.youtube.com/watch?v=4oZYqAeIdYk
When I find myself in times of trouble,
mother Mary comes to me,
speaking words of wisdom, let it be.
And in my hour of darkness she is standing right in front of me,
speaking words of wisdom, let it be.
Let it be, let it be, let it be, let it be.
Whisper words of wisdom, let it be.
And when the broken hearted people
living in the world agree,
there will be an answer, let it be.
For though they may be parted there is still a chance that they will see,
there will be an answer. let it be.
Let it be, let it be,
..... And when the night is cloudy,
there is still a light,
that shines on me,
shine until tomorrow,
let it be.
I wake up to the sound of music,
mother Mary comes to me,
speaking words of wisdom, let it be.
Let it be, let it be, .....
El mossèn realitzar la cerimònia i va ser, com havia de ser, una cerimònia d'acomidadament com moltes. Va parlar sobre el pecat inicial (el de la poma) i ho va comparar amb els múltiples pecats que cometem nosaltres al llarg de la nostra vida. Va ser bastant optimista ja que va recordar que segurament, malgrat fem petits pecats, podrem entrar al cel. Menos mal. Fins aquí la ceremònia catòlica.
Al final de la missa, van pujar unes infermeres que havien estat cuidant la padrina els últims mesos. Van llegir un últim escrit, en aquest van parlar sobre com era la padrina, què li agradava fer, de què es sentia orgullosa. Ara escriure una mica el que recordo que van dir:
" a la Maria li agradava prendre el sol darrere els vidres, li agradava parlar i escoltar als altres, li agradava tenir companyia, li agradava la quietud, la soledat, parlar dels records de la seva casa, de la seva infantesa, li agradava parlar dels seus, es sentia molt orgullosa dels seus fills i els seus néts..."
i ja tots teníem els ulls plens de llàgrimes... Les meves cosines, el meu pare, la meva tieta... Per mi aquest va ser l'últim acomiadament real, aquí em van fer enrecordar de la padrina, feia mesos que havia oblidat com era... uff, no hi havia ningú que creiés tant en mi com ella... quants records, merci per tot.
I res més, és llei de vida no? si els grans no deixessin pas als més menuts en aquest món no hi cabríem...
UN PETÓ ENORME!!!
http://www.youtube.com/watch?v=4oZYqAeIdYk
When I find myself in times of trouble,
mother Mary comes to me,
speaking words of wisdom, let it be.
And in my hour of darkness she is standing right in front of me,
speaking words of wisdom, let it be.
Let it be, let it be, let it be, let it be.
Whisper words of wisdom, let it be.
And when the broken hearted people
living in the world agree,
there will be an answer, let it be.
For though they may be parted there is still a chance that they will see,
there will be an answer. let it be.
Let it be, let it be,
..... And when the night is cloudy,
there is still a light,
that shines on me,
shine until tomorrow,
let it be.
I wake up to the sound of music,
mother Mary comes to me,
speaking words of wisdom, let it be.
Let it be, let it be, .....
domingo, 21 de octubre de 2007
El finde hagués estat perfecte si no fos perquè algú dissabte per la nit li va venir de gust trencar el vidre del nostre cotxe amb una pedra de la mida de dos taronges... És va apoderar del bolso de la Monica i poca cosa més... Avui de lleida a Barcelona el cotxe ressonava pel vent i feia fred resultat avui tinc mal d'orella.
Mmmm... he vist una web amb receptes culinàries més que interessants... em sembla que m'hauré d'aficionar una mica al gust per la cuina
El propòsit és que demà prepari un bon sopar... Què tal això?
El propòsit és que demà prepari un bon sopar... Què tal això?Per cert, a part de la trencadissa de vidres el millor del finde ha estat veure com ballava la gent de la "nostra edat" (dios la nostra edat!!), aquesta cançó... algun que altre feia riure molt, altres feien pena...
Fantàstic recordar-la i ballar-la però sens dubte aquest temps ja ha passat...
Since 1992,
there is a club,
which is making history.
7 years later, in 1999, it's still kicking:
PONT AERI!
When the stars begin to shine,
it's the time to feel the melody,
the sensations you will find,
in the dj's factory...
Just let your mind be free,
dj's tecnology,
sound , flash and energy,
in the dj's factory...
Flying free,
feel the exasis,
it's a place to be,
dj's factory...
there is a club,
which is making history.
7 years later, in 1999, it's still kicking:
PONT AERI!
When the stars begin to shine,
it's the time to feel the melody,
the sensations you will find,
in the dj's factory...
Just let your mind be free,
dj's tecnology,
sound , flash and energy,
in the dj's factory...
Flying free,
feel the exasis,
it's a place to be,
dj's factory...
sábado, 20 de octubre de 2007
El dret a... participar en un sorteig!
El meu company de pis diu moltes coses. No sempre opino igual que ell, la veritat, és que de bon rollo ens piquem sovint... però fa temps va dir una cosa que tenia molta raó, ho reprodueixo:
"I es que en este país vamos bién si cosas tant importantes como educación, por ejemplo entrar en la eoi o poder acceder a una vivienda a buen precio dependen de un sorteo".
jo no em puc queixar perquè fins ara he tingut bastanta sort, ;) però ara que visc aquí, i que tinc companys de feina qu estan una mica gafats m'adono que:
vaya m.... si per accedir a una casa a bon preu hem d'esperar a que l'atzar jugui al nostre favor!!
Què hi farem!
Espero que qui jo sé passi el finde el millor que pugui...
Que ràbia, amb una com aquesta ja ens aconformavem!!!
miércoles, 17 de octubre de 2007
La mala del grupo.
Ces't la vie, a tots els grups hi ha una "mala", a vegades els papers es canvien i només és una dolenta provisional, aquest espero que sigui el meu cas... en tot cas tinc clar que no m'agrada ser dolenta i és un paper que no m'hi sento a gust... Amb tot, en contrapartida, també sovint tendeixo a ser la defensora del poble i la bueno... I això malgrat m'agradi més, tampoc em convenç i és que, quanta raó tenia el meu pare...
- Sempre estás arreglant els problemes dels altres...
- No si de tombs ja en donaràs ja...
I la veritat és que a vegades em pregunto perquè sempre em poso en embolics?,
estaria més trankil·la implicant-me menys i cenyint-me a fer bé menys coses, i possiblement aquestes menys coses sortirien millor...
Pr ja començo a coneixer-me i suposo que a hores d'ara això és impossible... la gent q té tendència a embolicar-se d'una manera o altra ho farà tota la vida... si més no intentaré moderar-me o esperar que això no perjudiqui mai a ningú...
Sóc un iman xuclador de problemes... En tot cas ho faig amb bona intenció, perquè penso que puc ajudar...
I res més, que repassant el blog m'adono que se m'ha anat la bola, vaya dia de currele i de tot, serà que la vacuna dels tètanos no m'ha sentat molt bé... !!!!
com sempre, el punt didàctic que acompanya la cançó...
lunes, 15 de octubre de 2007
change your hair, change your dress, change your shoes and you will win...
Ahir i avui al matí, ja em sentia satisfeta amb tot el que feia... tal i com gastava o malgastava els meus findes, però avui he reflexionat una mica més en serio sobre el blog d'uns amics, dos parlaven sobre l'avorriment i el no fer res (que no és el mateix no?), un tercer penjava fotos de mil llocs... i ara em poso a pensar una mica més en serio sobre tot. M'adono que potser EM PENSO que faig mil coses i en canvi, malgasto el temps, em falten moltes coses per fe que realment vull fer, i estan al meu cap sense "plan ni data", per ex. hi ha:
- Anar a Montserrat a peu (que des de la Salle no hi he tornat).
- Visitar l'estany d'Ibars (està al costat de casa).
- Anar al museu de l'oli (la guia és la Mireia!).
- Veure la peli que em va recomanar la Raki hairspray (en Xa treballa fins tard everyday, i quan no jo estic feta pols).
- Visitar Disneyland (això havia pensat esperar a fer-ho com adulta, acompanyant algú menor de 18 ;) ... però tot pinta q hauré d'esperar una mica).
I marxar 1 any a l'estranger... però tot no és pot tenir, i les dos primeres coses les puc fer però aquesta ja és més difícil, ja no sé ni tansols si en tinc ganes, per ara deixo passar el temps, i espero, perquè tampoc res es impossible o tant difícil no?
change your hair, change your dress, change your shoes and you will win...
Bé i ja marxo, que estic aquí enganxada quan tinc que fer:
- mil programacions pel cole
- un dòssier per organitzar les observacions dels crios
- una redacció x anglès
- una redacció per català...
Sens dubte continuo sent la REINA DE PERDRE EL TEMPS.. amb això ningú em guanya...
Però abans... la pastelada del dia, que des dels 15 m'encanta:
JEWEL
"You Were Meant For Me"
I hear the clock, it's six a.m.
I feel so far from where
I've beenI got my eggs
and my pancakes too
I got my maple syrup, everything but you.
I break the yolks, make a smiley face
I kinda like it in my brand new place
I wipe the spots off the mirror
Don't leave the keys in the door
Never put wet towels on the floor anymore' cause
Dreams last for so longeven after you're gone
I know you love meAnd soon you will see
You were meant for me
And I was meant for you.
I called my momma, she was out for a walk
Consoled a cup of coffee but it didn't wanna talk
So I picked up a paper, it was more bad news
More hearts being broken or people being used
Put on my coat in the pouring rain
I saw a movie it just wasn't the same'
Cause it was happy and I was sad
It made me miss you oh so bad 'cause
Dreams last for so long
Even after you're gone
I know you love me
And soon you will see
You were meant for me
And I was meant for you.
I go about my business, I'm doin fine
Besides what would I say if I had you on the line
Same old story, not much to say
Hearts are broken, everyday.
I brush my teeth and put the cap back on
I know you hate it when
I leave the light onI pick a book up.
Turn the sheets down.
Take a deep breath and a good look around
Put on my pjs and hop into bed
I'm half alive but I feel mostly dead
I try and tell myself it'll be all right
I just shouldn't think anymore tonight
'causeDreams last for so long
Even after you're goneI know you love me
And soon I know you will see
You were meant for meA
nd I was meant for youYeah....
You were meant for me and I was meant for you.
domingo, 14 de octubre de 2007
weekend...
El finde prou bé, hem anat al poble.
Quan estic aquí m'enyoro i tinc moltes ganes d'anar-hi, però quan estic allí m'adono que realment ja no soc d'allí...
I és que no soc d'enlloc... suposo que algun punt negatiu havia de tenir el fet de volar tant aviat de casa, fer la meva, i és que per més independent que siguis, sempre formes part d'un conjunt, aquells que t'han ajudat a fer-te, a poc, a poc, a còpia d'anys: família, amics... aquells que malgrat els tens més o menys lluny hi són i això no té preu!
Enllaço la meva cançó preferida de batxillerat aquella amb la que anava a correr a les 7 del matí abans d'anar a classe ( allò era voluntat i el demés són tonteries! ), suposo que aleshores pensava en les meves mil cabòries que devia tenir al cap, notes, exams, roba... Ara si llegeixo la lletra ho tinc clar... és per tu! Merci pel weekend!
Aretha Franklin - I Say A Little Prayer
The moment I wake up
Before I put on my makeup
I say a little pray for you
While combing my hair now,
And wondering what dress to wear now,
I say a little prayer for you
Forever, and ever, you'll stay in my heartand
I will love you
Forever, and ever, we never will part
Oh, how I love youTogether,
forever, that's how it must be
To live without you
Would only meen heartbreak for me.
I run for the bus, dear,
While riding I think of us, dear,
I say a little prayer for you.
At work I just take time
And all through my coffee break-time,
I say a little prayer for you.
Forever, and ever, you'll stay in my heartand
I will love you
Forever, and ever we never will part
Oh, how I'll love you
Together, forever,
that's how it must be
To live without you
Would only mean heartbreak for me.
I say a little prayer for you
I say a little prayer for you
My darling believe me, ( beleive me)
For me there is no one but you!
Please love me too (answer his pray)
And I'm in love with you (answer his pray)
Answer my prayer now babe (answer his pray)
Forever, and ever, you'll stay in my heartand
I will love you
Forever, and ever we never will part
Oh, how
I'll love you
Together, forever, that's how it must be
To live without you
Would only mean heartbreak for me (oooooooooh)
martes, 9 de octubre de 2007
UN DIA COM MOLTS DE LA MEVA VIDA...
Un dia bastant gris per culpa d'una ànima que tenia ganes d'arruïnar-me la tarda, i ho ha aconseguit...
Però saps què et dic? no és ningú important, per tant pots arruïnar-me un moment, però no arribes ni a poder arruïnar-me una hora, ni molt menys un dia...
Realment es culpa meva, soc una sentida de la vida i tot em fa mal... el mínim comentari se' m clava a la ment, i el pitjor de tot, m'esgarrapa el cor.
Però reitero saps què et dic avui he aprengut dos coses de tu... què no dir... i què escoltar... Per tant saps que et diré... MERCI!!
Res tendria sentit sense això...
http://www.youtube.com/watch?v=9HuXWD3ViW4
Noa - Beautiful that way
Però saps què et dic? no és ningú important, per tant pots arruïnar-me un moment, però no arribes ni a poder arruïnar-me una hora, ni molt menys un dia...
Realment es culpa meva, soc una sentida de la vida i tot em fa mal... el mínim comentari se' m clava a la ment, i el pitjor de tot, m'esgarrapa el cor.
Però reitero saps què et dic avui he aprengut dos coses de tu... què no dir... i què escoltar... Per tant saps que et diré... MERCI!!
Res tendria sentit sense això...
http://www.youtube.com/watch?v=9HuXWD3ViW4
BEAUTIFUL THAT WAY
Noa - Beautiful that way
Smile, without a reason why
Love, as if you were a child
Smile, no matter what they tell you
Don't listen to a word they say
'cause life is beautiful that way
Tears, a tidal wave of tears
Light, that slowly disappears
Wait, before you close the curtain
There's still another game to play
and life is beautiful that way
Here, in his eyes forever more
I will always be as close as you
remember from before
Now, that you're out there on your own
Remember what is real
and what we dream is love alone.
Keep, the laughter in your eyes
Soon, your long awaited prize
Well, forget about our sorrow
And think about a brighter day
'cause life is beautiful that way.
Smile, without a reason why...
lunes, 1 de octubre de 2007
MONDAY . DESASTRE MATINER
Els dilluns són terribles, sona el despertador i em vull morir, i és ke no hi ha manera, i mira q akest any començo una hora més tard, pr ni amb akestes. Sok un autèntik desastre matiner.
Què hi farem... Avui el treball mogudet, com sempre hauria d'haver callat una mika més la boca, i és q amb la boca tancada i sonrient les coses em van millor i estic més wapa a gust de tots. Però no ho he fet pk a vegades sents coses q et bullen per dins i no ho pots evitar. NO HO PUK EVITAR!!!
Pr bé, ara estik akí trankil·la a punt d'anar a dormir i llegir una mika d'un llibre com q calma i relax... demà seré bona, callaré més...
I clar q confio en tu, un petó norme my sweet Raky...
Què hi farem... Avui el treball mogudet, com sempre hauria d'haver callat una mika més la boca, i és q amb la boca tancada i sonrient les coses em van millor i estic més wapa a gust de tots. Però no ho he fet pk a vegades sents coses q et bullen per dins i no ho pots evitar. NO HO PUK EVITAR!!!
Pr bé, ara estik akí trankil·la a punt d'anar a dormir i llegir una mika d'un llibre com q calma i relax... demà seré bona, callaré més...
I clar q confio en tu, un petó norme my sweet Raky...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
