Les estrelles de la meva constel·lació

Em faltava l'aire i necessitava marxar, anar a casa de veritat... I quan vaig arribar, vaig tancar el cotxe i vaig sortir corrents i... buufff aire pur... entro a casa i des de fora em quedo amb la mirada de ma mare i com s'aixeca de la cadira de la cuina a buscar-me, i és hi han sorpreses que no tenen preu. M'he passat tota la tarda caminant i menjant-me a petons a la meva family: mami, papi, j.m. i jordi... - però que et passa? - simplement necessitava anar-hi. A la nit sola al llit et trobava a faltar, i és que ja m'he acostumat a dormir amb tu a casa compartint un llit de 90.
Diuen que quan estas lluny l'anyorat és magnifica i s'estima més, no sé si es el meu cas o no, però la veritat és que jo no crec que hi pugui haver manera d'estimar més els meus, estima millor segur, estimar-los més no sé com.


http://www.youtube.com/watch?v=NV5nqF6mVCQ
http://www.youtube.com/watch?v=ap9hiJjEr5Q