Les estrelles de la meva constel·lació

Em faltava l'aire i necessitava marxar, anar a casa de veritat... I quan vaig arribar, vaig tancar el cotxe i vaig sortir corrents i... buufff aire pur... entro a casa i des de fora em quedo amb la mirada de ma mare i com s'aixeca de la cadira de la cuina a buscar-me, i és hi han sorpreses que no tenen preu. M'he passat tota la tarda caminant i menjant-me a petons a la meva family: mami, papi, j.m. i jordi... - però que et passa? - simplement necessitava anar-hi. A la nit sola al llit et trobava a faltar, i és que ja m'he acostumat a dormir amb tu a casa compartint un llit de 90.
Diuen que quan estas lluny l'anyorat és magnifica i s'estima més, no sé si es el meu cas o no, però la veritat és que jo no crec que hi pugui haver manera d'estimar més els meus, estima millor segur, estimar-los més no sé com.


http://www.youtube.com/watch?v=NV5nqF6mVCQ
http://www.youtube.com/watch?v=ap9hiJjEr5Q

Desig d'innocència...

Ahir una de les meves alumnes em va preguntar si el ninot de carnestoltes era un home o una joguina... Tu que creus? li vaig preguntar, i ella em va dir: es que quizas es un juguete... i la vaig mirar i em va saber tant greu dir-li la veritat que només li vaig dir: quizá si E. ... Més tard, el rei Carnestoltes estava al vestíbul de l'escola, i li vaig dir: mira E. està allí ara el pots veure... i ella em va dir: y entonzes por donde hablaba?

I en el fons, potser per això estimem els nens, el desig d'estar de nou en el món dels somnis i la inocència...

http://www.youtube.com/watch?v=Lwv-8ZbwEvc&feature=related

els camins es separen i es retroben de nou

I després de la tempesta, sempre ve la calma. I això ha estat el que ha passat aquest mes. Durant les vacances de Nadal, les quals qui em coneix sap que vaig estar molt rallada, i la tornada a la realitat, al món real del dia a dia.
La solució dels conflictes, a l'escola, al pis, amb el meu amor, el fallar a una bona amiga, el fet que em perdonés, els alts i baixos dels nens de l'escola (els quals acabes estimant més del que deitjaries): els seus aprenentatges, el seu comportament, les dicrepàncies entre els companys... El que diríem els contactes bruscos en la meva vida en general... i la calma de nou... L'estabilitat, el benestar, el son sense malsons.... què ho provoca això? No ho sé però els dies de sol van acompanyats de nuvols...


I ara què? ara es quan realment torna a haver-hi molts canvis a la meva vida, i sortosament em sento calmada, i tranquil·la. Oberta i preparada per i a tot, per conèixer nous amics, nous companys... qui ho sap? Obrint fronts, i sense tancar cap porta pel que fa al meu treball, contenta amb el present i amb el que he aconseguit. I això es tot.


Aquesta tarda m'he quedat a la classe. En teoria no treballava, però volia posar ordre a molts papers, i volia repassar una mica anglès ( a veure si aprovem d'una trista vegada)... He trobat una penjador del Songoku que m'havia donat aquest finde el meu pare (efectivament l'ha tret de la màquina, no me l'ha comprat!)... l'he enganxat, i m'he girat. He mirat la classe, i m'hi he sentit bé... Ara realment la sento com a meva, com el meu espai, i m'hi sento tant bé.
Quin greu marxar l'any que ve... se'm trenca el cor per tot, la classe, els nens, la feina feta i sobretot els companys.
Perquè ells són els responsables del meu sonriure diari, perquè soc conscient que no sempre és troben tants bons companys, que aguantin el meu humor, la meva sinceritat que borda la vulgaritat una i una altra vegada, el meu egocentrisme, infantilisme, el meu caràcter fort i dèbil... Per això deixar-los a ells és el que em sap més greu. Mai els hi podré dir el molt que m'han ajudat i com els estimo per fer-me sentir i arribar cada dia amb un sonriure a la feina. No hi han paraules per dir-ho. En tot cas però espero que ho sapiguin... i per això i per rés més, suposo que ploraré si marxo al juny... perquè ara només de pensar-hi se'm posen els ulls brillants...


Però entenc que ho he de fer, i que les oportunitats van i venen i que els camins es separen i es retroben de nou...

Contador gratis

barcelona enamora

Akest diumenge hem estat passejant per barcelona. Sempre em fa molta mandra anar-hi, però quan hi soc m'ho passo de primera. Els carrers antics amb l'antítesi de gent moderna d'arreu del món que hi passeja fan que els meus ulls es tornin bojos per capturar imatges.
Hem entrat a una d'akelles botigues que apleguen un munt de records i objectes fashion, buscava unes pegatines per la nevera i he sortit amb un bolso... vaya.
Després ja era l'hora de dinar i ens hem dirigit a l'Attic amb els amics del Xa. La companyia fantàstica, el menjar bo, el preu tirant a car... què hi farem!


Contador gratis

TV addict or TV holic...

Los problemas crecen.Quina sèrie més xula, tot i que recordava la cançó amb més ritme... o potser és que quan era cria la posava a tot volum i avui l'he hagut de sentir fluixet perquè en Xa està mirant el circ Cric...
http://www.youtube.com/watch?v=OY_NR2MoS4k

Tinc ganes que demà torni Anatomia de grey, ja sé que l'hagués pogut baixar i mirar mil cops quan jo vulgués, inclús comprar ( si home! ara em posaré a comprar tenint l'amic mule gratix), però m'agrada esperar el dia, l'hora, i xupar els mil anuncis que em fan tragar... g-l-u-p cap dins!
;)