Ces't la vie, a tots els grups hi ha una "mala", a vegades els papers es canvien i només és una dolenta provisional, aquest espero que sigui el meu cas... en tot cas tinc clar que no m'agrada ser dolenta i és un paper que no m'hi sento a gust... Amb tot, en contrapartida, també sovint tendeixo a ser la defensora del poble i la bueno... I això malgrat m'agradi més, tampoc em convenç i és que, quanta raó tenia el meu pare...
- Sempre estás arreglant els problemes dels altres...
- No si de tombs ja en donaràs ja...
I la veritat és que a vegades em pregunto perquè sempre em poso en embolics?,
estaria més trankil·la implicant-me menys i cenyint-me a fer bé menys coses, i possiblement aquestes menys coses sortirien millor...
Pr ja començo a coneixer-me i suposo que a hores d'ara això és impossible... la gent q té tendència a embolicar-se d'una manera o altra ho farà tota la vida... si més no intentaré moderar-me o esperar que això no perjudiqui mai a ningú...
Sóc un iman xuclador de problemes... En tot cas ho faig amb bona intenció, perquè penso que puc ajudar...
I res més, que repassant el blog m'adono que se m'ha anat la bola, vaya dia de currele i de tot, serà que la vacuna dels tètanos no m'ha sentat molt bé... !!!!
com sempre, el punt didàctic que acompanya la cançó...
3 comentarios:
Els pares sempre tenen raó.
Però ells voldrien que els seus fills tinguessim les seves virtuts però no els seus defectes.
DE MALA NADA.
Jejeje, ara q ja m'estava conscienciant en el paper... bon finde kkukiiii! q des de q ens has deixat ya no és lo mismo!!!
Jejej,la d'abans era jo...
sense voler acabo de descubrir el blog del meu company de pis...
Publicar un comentario