Els dilluns són terribles, sona el despertador i em vull morir, i és ke no hi ha manera, i mira q akest any començo una hora més tard, pr ni amb akestes. Sok un autèntik desastre matiner.
Què hi farem... Avui el treball mogudet, com sempre hauria d'haver callat una mika més la boca, i és q amb la boca tancada i sonrient les coses em van millor i estic més wapa a gust de tots. Però no ho he fet pk a vegades sents coses q et bullen per dins i no ho pots evitar. NO HO PUK EVITAR!!!
Pr bé, ara estik akí trankil·la a punt d'anar a dormir i llegir una mika d'un llibre com q calma i relax... demà seré bona, callaré més...
I clar q confio en tu, un petó norme my sweet Raky...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
mmm... muak
Gràcies per fer-ho, per confiar, per escoltar-me, per donar-me sempre la mà, per creure en mi, per fer-me créixer...per ser com ets! ESPECIAL, DIFERENT, FASCINANT!...GRÀCIES!!!!!!!!!!I com t'he dit abans: penso enganxar-me!!!!!
Publicar un comentario