MARTA
Ens vam fer amigues per casualitat, com qui no vol la cosa, ens vam unir molt, només tu i jo sabem les hores que hem arribat a passar juntes! a l'escola oficial, de festa, treballant al Tunnel, al Tastapans, a Londres, a París, a Itàlia, a Tenerife, a Barcelona...
Des d'aleshores sempre has estat la meva amiga, la que sempre m'ha escoltat, la que m'ha comprès, la que ha cregut en mi, la que he admirat, la meva confident, la que m'ha donat consells, la que m'ha ajudat, la que he estimat com casi una germana... la que m'ha fet plorar, la que ha sapigut donar una crítica, la que m'ha dit les veritats, la que m'ha perdonat...
Sempre he tingut clar que tenia molta sort que fosis la meva amiga i ara, malgrat la distància, penso igual. Que ho saps que tens un lloc enorme al meu cor?
Alguna vegada em pregunto que hagués estat d'aquella mar sense marta? Prefereixo no saber-ho, perquè no crec q m'hagués pogut anar millor.
t'stim...
