i per damunt de tot esperit nadalent... ;)

I qui digui que no és un super heroï... Nadal contagia amb l'esperit consumista més que amb l'esperit caritatiu... o és que jo m'he tornat una pedra? Avui arribava al pis carregada de mil paquets: regals, paper embolicar, bosses boniques on posar després els regals... Vaya el que és diu tot de coses imprescindibles... buscava les claus i ho he deixat tot a terra al replà de l'entrada... Em ve una noia d'uns 30 anys , d'aspecte prou normal i acceptable, amb un anorak i un gorro:
noia - disculpa te puedo pedir un favor?
mar - pues depende...
noia - un euro, pa llamar por telefono por navidad a mi familia...
mar - no.
noia - no tienes un euro?
mar - no.

La noia marxa... i jo em sento culpable... he demostrat en que es basa el meu esperit nadalenc, pr pensant-ho fredament, potser si li hagués donat l'euro em sentiria tonta, enganyada i intimidada... doncs, potser millor sentir-me culpable i punto...

bon nadal!