Em faltava l'aire i necessitava marxar, anar a casa de veritat... I quan vaig arribar, vaig tancar el cotxe i vaig sortir corrents i... buufff aire pur... entro a casa i des de fora em quedo amb la mirada de ma mare i com s'aixeca de la cadira de la cuina a buscar-me, i és hi han sorpreses que no tenen preu. M'he passat tota la tarda caminant i menjant-me a petons a la meva family: mami, papi, j.m. i jordi... - però que et passa? - simplement necessitava anar-hi. A la nit sola al llit et trobava a faltar, i és que ja m'he acostumat a dormir amb tu a casa compartint un llit de 90.
Diuen que quan estas lluny l'anyorat és magnifica i s'estima més, no sé si es el meu cas o no, però la veritat és que jo no crec que hi pugui haver manera d'estimar més els meus, estima millor segur, estimar-los més no sé com.
http://www.youtube.com/watch?v=NV5nqF6mVCQ
http://www.youtube.com/watch?v=ap9hiJjEr5Q
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Amorete del meu cor... Jo si que et trobo a faltar... Tens raó que quan no téns a la persona estimada al costat és quan t'adones el que la trobes a faltar... T'estim
Estimada amiga..res com els teus en un moment de confussió....Res com els braços d'una mare, la mirada d'un pare o la paraula d'un germà. Res. No crec que l'amor fraternal es pugui magnificar ni en la distància ni mai. Aquest tipus d'amor és realment immens, incondicional. No s'estima millor ni pitjor.....S'ESTIMA O NO.
RAQUEL
aissss raki... q pava estik, em brillen els ulls, i es q soc una pava sentimental.. ya ves... bueno res, q merci per l'escrit tant maco... amb gent així al voltant no cal tenir por de res!
muak
Publicar un comentario