I s'ha acabat l'estiu. Ja sé que encara queda un meset bo, però per mi ja s'ha acabat. Com a gran privilegiada que té moltes vacances (o això és el que tothom m'ha remarcat al llarg d'aquests mesos) també sofreixo depre post vacacional quan arriba el dia 31. El cap de setmana he estat lamentant-me les poques ganes de tornar. Estava tant bé al poble...
I finalment ha arribat el matí, el dia 1 i estranyament m'he aixecat amb força i aviat, i m'he vestit amb cura, i he esmorzat, i he preparat la bossa, he agafat mil llibres que podia necessitar i he conduït com cada matí 25 m., i arribat tant aviat que només hi havia la conserge i una noia que devia fer la cara que feia jo fa dos anys... : eps, soc nova help!!!
I m'he presentat i l'hi he ensenyat la sala de profes, que fa olor a cafè, i avui per ser el primer dia a tancat... i com sempre, m'he assentat al costat de la fotocopiadora i tot parlant anava pulsant el intro, i el paper sortia calentet... I en qüestió de mitja hora ja hi havia molt xivarri... i ha arribat la Sònia i ens hem donat un petó i ens hem mirat i les dos hem sapigut que passava a continuació... gent especial que es troba a faltar i que no hi és, la màgia de les connexions d'amistats fortes que es donen unes poques vegades... sorgeixen del res, i ocupen un espai per sempre.
Així doncs comencem un curs nou, aparentment tot igual, els mateixos embolics, les mateixes feines, i tot diferent a la vegada perquè hi ha gent ESPECIAL que ja no hi és...
MOLTA SORT EN AQUEST NOU ANY QUE T'ESPERA.....
R - a- q - u- e - l
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Mar...
Quin fart de plorar en llegir el teu text... I tant! Només amb mirar-nos no ens ha calgut dir res més... Com la trobarem a faltar.. Però tens tota la raó del món, és una amistat tant forta que va sorgir del res però que ocuparà un espai per sempre més...
Us estimo nines!
Sònia
Realment no sé què dir-te perquè amb les teves paraules ho has descrit tan bé....Amistat per sorpresa, de les que no s'esperen, de les que omplen, de les que es necessiten. Aquest estiu li deia a la Sònia: tinc ganes de veure la Mar, es troba molt a faltar. No sé qué tens, noieta, però m'has robat ben bé el cor. I els dies passaran, entraré al matí a la sala de profes...No hi sereu però us duré molt a prop. Us estimo moltíssim. Gràcies per ser així, Mar.
Raquel
uala nenes... jo sí q tink sort de tenir dos trossets de pa bonics com amigues...
muasss.. per cert kedem dimecres no??
Siiiiiiiiiiiiii!!! Dimecres a dinar!
Publicar un comentario