Els ritus són els ritus, i cada poble té la seva tradició i manera d'acomiadar als seus.
El mossèn realitzar la cerimònia i va ser, com havia de ser, una cerimònia d'acomidadament com moltes. Va parlar sobre el pecat inicial (el de la poma) i ho va comparar amb els múltiples pecats que cometem nosaltres al llarg de la nostra vida. Va ser bastant optimista ja que va recordar que segurament, malgrat fem petits pecats, podrem entrar al cel. Menos mal. Fins aquí la ceremònia catòlica.
Al final de la missa, van pujar unes infermeres que havien estat cuidant la padrina els últims mesos. Van llegir un últim escrit, en aquest van parlar sobre com era la padrina, què li agradava fer, de què es sentia orgullosa. Ara escriure una mica el que recordo que van dir:
" a la Maria li agradava prendre el sol darrere els vidres, li agradava parlar i escoltar als altres, li agradava tenir companyia, li agradava la quietud, la soledat, parlar dels records de la seva casa, de la seva infantesa, li agradava parlar dels seus, es sentia molt orgullosa dels seus fills i els seus néts..."
i ja tots teníem els ulls plens de llàgrimes... Les meves cosines, el meu pare, la meva tieta... Per mi aquest va ser l'últim acomiadament real, aquí em van fer enrecordar de la padrina, feia mesos que havia oblidat com era... uff, no hi havia ningú que creiés tant en mi com ella... quants records, merci per tot.
I res més, és llei de vida no? si els grans no deixessin pas als més menuts en aquest món no hi cabríem...
UN PETÓ ENORME!!!
http://www.youtube.com/watch?v=4oZYqAeIdYk
When I find myself in times of trouble,
mother Mary comes to me,
speaking words of wisdom, let it be.
And in my hour of darkness she is standing right in front of me,
speaking words of wisdom, let it be.
Let it be, let it be, let it be, let it be.
Whisper words of wisdom, let it be.
And when the broken hearted people
living in the world agree,
there will be an answer, let it be.
For though they may be parted there is still a chance that they will see,
there will be an answer. let it be.
Let it be, let it be,
..... And when the night is cloudy,
there is still a light,
that shines on me,
shine until tomorrow,
let it be.
I wake up to the sound of music,
mother Mary comes to me,
speaking words of wisdom, let it be.
Let it be, let it be, .....
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Quina sort poder viure de tal manera que el dia de travessar el riu i de que ens vingui a buscar la Parca hi hagi gent que ens ha estimat i que ens estima.
La veritat és que sí..era molt afortunada...I si parlava de casa seva i es sentia tan orgullosa dels seus com dius, segur que ara descansa en pau...perquè si sou com sou en part serà gràcies a ella...sempre som una part, encara que sigui ínfima, dels nostres predecessors....
Publicar un comentario